De vegades esclata un record. Un flaire intern ho fa tornar al cos.
Aquella pell que tocava amb dits primerencs, sentint-la per primer cop.
Mai més, encara que eren amants.
Mai més.
Res com la primera vegada ensumant i testant amb un desig precipitat.
I no el vaig estimar. El vaig desitjat.
El meu cos ho va desitjar.
Tant, que em costava allunyar-me.
Portava el seu flaire al nas.
Tot va acabar.
Un bon dia, el meu cos va girar cap altra pell.
Mai va ser igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada